Vull que t'enrrecordis de mí, quan jo m'enrrecordo de tu. Vull que hem vegis passar si és aquesta la única manera. Vull ser una estrella fugaç, però que passa i passa, que no desapareix. Que cada vegada brilla més. No acabo d'entendre el per que, no entenc l'inconscient objectiu, però els impulsos venen quan venen, t'ataquen i et porten a fer coses absurdes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada