dijous, 25 d’abril del 2013

Vull que t'enrrecordis de mí, quan jo m'enrrecordo de tu.

Vull que t'enrrecordis de mí, quan jo m'enrrecordo de tu. Vull que hem vegis passar si és aquesta la única manera. Vull ser una estrella fugaç, però que passa i passa, que no desapareix. Que cada vegada brilla més. No acabo d'entendre el per que, no entenc l'inconscient objectiu, però els impulsos venen quan venen, t'ataquen i et porten a fer coses absurdes.