Si som tot el que tenim...

Si som tot el que tenim... què soc? m'ho plantejo continuament. És dificil saber que ets, com ets, qui ets, que has sigut,m i que seràs. Si estic feta de les experiències viscudes, soc un munt de llàgrimes, de somriures, de rallades... de tot. Soc una gran barreja de sentiments i de comportaments erronis, i també soc fruit d'aquests.
Cada vegada que et planteges qui ets, i que fas en aquest gran món ple de gran varietat de gent i de coses ets un més, un més entre la gran multitud, però segueixes sent tú.
Podria esclatar a riure o deixar anar multitud de llàgrimes, però hem limito a buscar respostes a totes les meves preguntes, a tots els meus grans errors. 
Intento esbrinar qui ets, i que has sigut per a mí, per que la por et va frenar i per que a mi m'impulsava la ilusió i l'esperança d'haver trobat a algú que m'entengués, que m'escoltés, que hem fes riure i que estigués al meu costat incondicionalment. Però si ho penso realment, eres tu amb qui pensava  o només havia creat en tu el que jo necessitava? És fàcil pensar que una persona és tot el que busques quan busques desesperadament, però amb el temps t'ho planteges tot i a vegades desconbreixes que potser el que veies no era la realitat, que a vegades l'única cosa que estàs fent és idealitzar a algú i enganyar-te a tu mateix, convence't de que és allò tot el que vols i necessites. Que irònic, quan això passa, els teus pensaments canvien, es carreguen de mentides, i les teves paraules es carreguen de coses positives, boniques, intentes convencer als altres només per convence't a tu. Llavors, quan saps que no t'estas enganyant a tu mateix? i en conseqüència als altres, esclar. Com saps que allò és real i no és més que la teva imaginació en lliure funcionament? Amb el temps, he après que la única manera de saber e lque algú pot pensar és basar-se en les seves paraules i en els seus actes, però no els que tens des de la teva preciosa i falsa prespectiva, si no tal i com són. No buscar excuses a totes les negacions i els hi donguis un perquè, no t'enganyis, per que a la última persona que pots enganyar en aquest món per seguir sent tu, és a tu mateix. Si t'enganyes a tu mateix... estas perdut!